El discurs feixista funciona perquè afecta a les persones més vulnerables, les que necessiten feina desesperadament. És molt fàcil que en ser rebutjats fins i tot per les feines menys qualificades (menjar ràpid, reponedor en supermercats, … ), observar que moltes d’aquestes feines estan ocupades per gent que ha vingut de lluny, i trobin atractives les propostes de “primer els de casa”, “expulsem els immigrants”, etc. Per més bones persones que siguem, quan una necessita alimentar els seus fills, li pot mancar la força per resistir aquest xantatge.
Per aturar al feixisme necessitem una resposta contundent a aquest discurs i a aquestes necessitats. Hem de saber explicar que vivim en abundància de recursos i que el problema es que estan mal distribuïts, de manera que es crea una falsa sensació d’escassetat. Ens podem repartir la feina i les riqueses entre totes i viurem molt bé.
Anar a unes eleccions amb aquest discurs no és suficient però. És fàcil pensar que els rics s’oposaran a repartir la riquesa, i que en canvi els immigrants pobres i desemparats no podran oposar gaire resistència, es temptador concloure que la opció feixista continua sent més plausible a curt termini.
El que hem de fer per tant és no esperar a les següents eleccions i emprendre la tasca d’apropiar-nos de prou riquesa per a per a poder com a mínim proporcionar feina, un sostre i menjar calent a tothom que ho desitgi. I per fer això cal que ens unim les persones privilegiades i conscients, posar els nostres privilegis en comú: coneixements, diners, etc. Deixar de treballar per les empreses que afavoreixen el més rics, i crear una gran cooperativa que faci les activitats més lucratives (enginyeria, informàtica, biotecnologia, arquitectura, construcció, dret, …. ).
Amb aquests diners aconseguir terres per a cultivar, masies, obradors, restaurants, etc. fins a poder satisfer totes les necessitats en una societat paral·lela que funciona a partir dels valors d’ajuda mútua, altruisme, desig i passió enlloc de mercat, competència i alienació .
Simultaniament utilitzar el poder econòmic i social d’aquesta organització per accedir al poder institucional i als mitjans de comunicació de masses i des d’allà afavorir també la distribució de la riquesa, i el desmentallament progressiu d’aquestes institucions: a mesura que la societat es va recolzant en l’altruisme i el regal enlloc de l’egoisme i el mercat, les institucions actuals de l’estat-mercat ja no seran necessàries i les podrem substituir per mecanismes de democràcia directa dins de cada comunitat, i xarxes de comunitats per a coordinar-se entre elles.